dimecres, 25 d’octubre del 2023

Le test, 11 anys després.

Quan tenia 15 anys vaig respondre un test que m'agradaria re-respondre. No és cap ocasió especial (Ja m'hagués agradat enrecordar-me d'aquest test l'any passat, i celebrar el desè aniversari), però com que no ha sigut el cas farem veure que sempre estava planejat re-fer el test 11 anys més tard. Encara recordo on el vaig contestar.

Era un bar al cor de Barcelona, amb sort, un dia gris o fosc o de pluja; tot i que segurament feia sol. M'havia demanat un cafè amb llet, perquè n'era (i sóc) addicta. En aquell moment segurament em feia sentir més bohemia que res, i ara, havent-ho deixat entremig, me'l prenc perquè és un dels petits plaers de la vida que em fan feliç, i que m'agrada compartir. I si, tinc un cafè entre les mans ara mateix. El bar en qüestió era més que un bar: era una espècie de mercat, un local amb diferents paradetes que feien diferents coses, i la primera, la cafeteria. També tenien zones on venien productes ecològics i orgànics, una zona on feien pizzes, i un restaurant. Era un bar que m'havia ensenyat me mare, i que recordo que feien un brownie que tampoc era espectacular, però que jo deia que sí, perquè era el que prenia amb ella. Hi anava molt sovint quan encara passava per Barcelona cada dia. Ara, però, com altres llocs emblemàtics (skating, per exemple), ha tancat i ha sigut substituït per una pizzeria, o un restaurant de 5 forquilles, o quelcom irrellevant com això. 

Però sempre serà rellevant en la meva memòria i en l'història d'aquest blog perquè allà és on vaig escriure moltes de les entrades, i on vaig respondre aquest test, i on vaig fer una entrevista a una actriu per un treball de classe, i on anava amb els meus amics a fer un cafè, i on vaig anar a sopar amb la Maria un dia, i on la meva àvia i jo ens trobàvem per recordar la meva mare. 

Ara responc aquest test 11 anys més tard en un lloc molt menys impressionant, però amb el viu record d'aquell cafè i les cadires desiguals en la ment. 

Ara sostinc un cafè en una tassa amb el nom del meu pare, en la taula que durant el confinament vaig estar tantes hores, on vaig complir el meu primer NaNoWriMo, amb una espelma de tardor d'olor ben dolç, escoltant la Taylor Swift cantar sobre l'ansietat en una relació, després d'haver-ho deixat amb algú que ressona molt bé amb ella. Així doncs, dono pas al test:

 1.¿Cuál es el objeto más raro de tu habitación?

Tinc moltes pedres, però no diria que són objectes estranys. Me n'he adonat que tinc moltes coses molt preciades i potser difícils de trobar, però no necessàriament estranyes. He decidit que el més estrany que tinc és una decoració 3D de paret d'un dinosaure amb cara trista i un llacet rosa donant-li el biberó a un dinosaure bebè.

2. ¿Cuál es el personaje de la historia que más te gusta?
BITTERBLUE I NO HI HA RES MÉS A PARLAR.

3. ¿Qué rasgo de tu personalidad te disgusta más?
Assumir que persones que no em coneixen de res tenen un problema amb mi o que no els caic bé, o fins i tot aquelles que sí que conec i no tenen motius perquè els caigui malament però m'invento que sí. 

4. ¿Cuál ha sido el momento más feliz de tu vida?
Crec que això és massa pressió per escollir un sol moment, i no crec que pugui. Recordo estar molt contenta quan vaig entrar a la meva habitació de Noruega després de no ser-hi per tres mesos seguits.

5. ¿Qué don te gustaría tener?
No tenir ansietat en cap moment?

6. ¿En dónde te gustaría vivir?
A Trondheim, o la Floresta, o a Barcelona. 

7. ¿Cuál ha sido tu mejor golpe de suerte?
Que em rebutgessin a Suècia i m'acceptessin a Noruega.

8. ¿Qué te quita el sueño?
Continua sent molt difícil que alguna cosa em tregui la son, continua sent un bon llibre i la llum del sol, però li afegiria overthinking en algunes poques ocasions i el dolor muscular.

9. ¿A qué le temes?
Als zombies i les pelis de por. A que m'abandonin i a les relacions que s'acaben perquè si.

10. ¿Qué día de tu vida ha sido el más inolvidable?
Crec que en guardo uns quants. Al voler-ne escollir em sap greu per la resta de moments que també han sigut tant importants per mi, així que no n'escolliré cap.

11. ¿Cuál es la virtud que más valoras?
Increïble com continua sent el mateix, però des d'un altre angle. La sinceritat, no tinc problemes amb que se'm diguin veritats doloroses, però sí amb que se m'amaguin.

12. ¿Cuál es tu palabra favorita? ¿Cuáles son las tres palabras que más repites?
Becaina. Cafè, deliciós, cansada.

13. ¿Qué deseo te queda aún por cumplir? 
Viure en algun lloc amb algun cos d'aigua aprop i tenir dos gats. 

14. ¿Cuál es tu mayor excentricidad?
Suposo que sóc bastant oberta i transparent, no tinc problemes per compartir coses importants amb gent que acabo de conèixer. 

15. ¿Qué es lo que más lamentas?
Moltes coses. Veure com destrossem el món, sí, però també la superficialitat, la poca intel·ligència emocional de molts homes, les situacions que desencadena el sistema patriarcal, entre moltes d'altres que no em venen de gust indagar. L'addicció a les xarxes socials (meva).

16. ¿Cómo te gustaría ser recordado?
Amb carinyo, amb gestos especials. 

17. ¿Qué riesgo te gustaría correr?
Participar de protestes mediambientals de desobediència civil.

18. ¿Qué ritual diario no puedes dejar de hacer?
CAFÈ. Escoltar la Taylor Swift. Veure els vídeos de "Hello it's spooky lake time"

19. ¿Cuál es tu bebida favorita?
CAFÈ
20. ¿Cuál es el libro que más recomiendas? 
The house on the cerulean sea - TJ Klune

21. ¿Cuál es tu costumbre más sobresaliente?
Fer el llit només aixecar-me.

22. ¿Qué te distrae?
La música, ballar i cantar; les sèries fàcils de veure (Modern Family, Derry Girls, per exemple). Desgraciadament, els reels

23. ¿Cuál es tu mayor obstáculo?
La por.

24. ¿Qué te pone activo?
El cafè, ballar, veure algun amic o amiga amb el qual em sento 100% còmode. La NEU.

25. ¿A qué le huyes?
Gent que em tracta malament, que no respecta els meus límits. Gent que parla malament d'altres. 

26. ¿Cuál es tu plato favorito?
La sopa, el curri de carn falsa, els summer rolls.

27. ¿Qué te hace quedarte quieto?
Dormir, sentir-me incómode.

28. ¿A quién le pedirías perdón?
A la meva mare, a mi de més jove

29. ¿Cuál es tu libro favorito?
BITTERBLUE

30. ¿Cuál es la frase que mejor aplicas en tu vida?
“Menjar em fa feliç".

31. ¿Cuál es tu tema preferido para conversar?
Ara mateix, la Taylor Swift. En general, cultura, feminisme, medi ambient, salut mental...

32. ¿Cuál es tu película favorita?
Cómo entrenar a tu dragón, The Greatest Showman, Shrek 2...

33. ¿Qué te da envidia?
Les persones extravertides

34. ¿Qué te hace reír?
Els vídeos de gent caient, o gatets caient o bebès caient. Els debats entre terraplanistes i científics. Modern Family i Derry Girls. Homes quedant en ridícul. 

35. ¿Qué te sorprende?
La gent tractant-me millor del que m'espero. Altre cop, les persones.

36. ¿Cuál es tu bien material más preciado?
Les llibretes que tinc, les flors de la meva mare, el meu collaret de pedra lluna.

37. ¿Qué es lo mejor de tu género (masculino/femenino)?
La lluita. 

38. ¿Cuál es tu bien no material más preciado?
Els meus records

39. ¿En qué inviertes más tu dinero?
En pantalons, sabates, llibres i cafè

40. ¿Cuál es la mejor herencia que has recibido?
Les agulles de mitja de la meva àvia. Les llibretes de la meva mare.

41. ¿Cuál es tu mayor fobia?
Entenent com a fòbia una por irracional: els grills o saltamartins

42. ¿Cómo te ves a ti mismo en cinco años?
Espero que contenta i satisfeta.

43. ¿Cuál es la parte de tu cuerpo que más te gusta? ¿Y la que menos?
El meu cabell m'agrada, tot i que també em treu de polleguera. Les meves cames no tant. 

44. ¿Qué te conmueve?
Les mostres d'amor, cançons amb lletres que toquin molt aprop, els espectacles i cançons molt ben realitzades. Les pel·lícules. 

45. ¿Cuál es tu ideal de felicidad?
Crec que continuo estant bastant d'acord amb el que vaig escriure, que la felicitat no és un lloc al que arribes si no moments. El cafè, cuinar, menjar quelcom molt bo amb algú, ballar, cantar a ple pulmó, karaokes, formar part d'un espectacle, LA NEU, LA TARDOR, LES CASTANYES, SANT JORDI, passar l'estona amb algú amb qui em sento còmode...

46. ¿Cuál es tu héroe de la vida real?
Bianca, Joachim i la gent que es sacrifica per la lluita pel clima. 

47. ¿Qué te gustaría modificar de tu carácter?
Poder discernir entre quan estic actuant de certa manera per orgull o perquè algú m'està fent mal.

48. ¿Cuándo mientes?
Suposo que també a vegades i depèn de amb qui, quan dic que estic cansada.

49. ¿Qué te quita el miedo?
Saber que ho he fet abans.

50. ¿Cuál es el principio más importante de tu vida?
NO DEMANEM PERDÓ PER SISTEMA, I PODEM DIR NO ABSOLUTAMENT QUAN VULGUEM.

51. ¿Cuál ha sido tu mayor logro?
Anar a fer un màster fora, i treure'l molt bé, i haver-me fet un hogar allà. Haver començat a ballar. 

52. ¿Qué es lo que más aprecias más de tus amigos?
Que li donin importància a les meves dificultats per posar-me a mi primer, i que siguin capaces de fer-me sentir segura en el vincle que compartim. 

53. ¿Cuál es la regla a seguir? ¿Y cuál no?
Per mi la regla a seguir és que et pot agradar absolutament qualsevol cosa i no et fa menys. 
La regla a no seguir seria no parlar les coses.

54. ¿Qué te apasiona?
La sopa, el cafè, Graceling, Harry Potter, la neu i el fred, la tardor, la música, ballar, el que estudio. 

55. ¿Cuál es tu canción favorita?
Anti-hero - Taylor Swift

56. ¿Cuál es tu actor/actriz favorito?
No la meva preferida, però m'agrada la Jenna Ortega i el Benedict Cumberbatch

57. ¿Cuáles serían tus últimas palabras?
No ho sé.

58. ¿Cuál es tu escritor/escritora predilecto?
KRISTIN CASHORE.

59. ¿Qué hubieras dicho si hubieras sido la primera persona en la luna? ¿Qué dirías si fueras la primera en Marte?
Probablement hagués volgut saltar o ballar enlloc de dir res i si hagués dit res probablement fós "guau".

60. ¿Cuál sería tu nombre de súper héroe?
Maraya

61. ¿Qué cosas jamás harías por dinero?
Matar.

62. ¿Cuál es el libro que no puede faltarte?
BITTERBLUE.

63. ¿Qué único objeto salvarías si tu casa estuviera incendiándose?
Continuem suposant que no es refereix a persones. Si fós així, el collaret de pedra lluna, les flors de la mama, el rosari de la iaia. L'àlbum que em van regalar abans de marxar.

64. ¿Cuál es tu color favorito?
El lila, el taronja, i el verd fosc.

65. ¿Qué te gustaría tener en miniatura? ¿Y en tamaño gigante?
En miniatura, un cine? I a tamany gegant, un llit, sí. 

66. ¿Qué harías si pudieras hacerte invisible a voluntad?
Dormir al IKEA.

67. ¿Cómo preferirías morir?
Havent-me pogut acomiadar.

68. ¿Con qué soñarías si pudieras controlar tus sueños?
Històries de fantasia.

69. ¿Cuál ha sido el mejor sueño que has tenido?
Que la meva mare estava viva.

70. ¿Cuál es tu instrumento musical favorito?
El piano, la guitarra elèctrica, l'acordió.

71. ¿Qué te hace sentir orgulloso de ti mismo?
Haver fet el màster fora.

72. Si tuvieras que irte para siempre de tu casa, ¿qué te llevarías contigo?
tot?

73. ¿Qué idioma te gusta más?
El català, l'anglès.

74. ¿En qué momento te sientes más poderoso?
Quan estic totalment còmode. 

75. ¿Qué súper poder te gustaría tener?
Poder viatjar sense impacte.

76. ¿Cuál sería tu primer destino si tuvieras una máquina del tiempo?
Assumint que la podria fer servir més d'un cop, aniria quan me mare estava viva, i després, quan vaig començar la relació amb la persona amb qui ho hem deixat, i després tornaria al primer any de Noruega.

77. ¿Qué es lo que nunca te cansas de hacer?
Ballar.

78. ¿Qué animal prefieres?
El gat.

79. ¿Cómo te gusta que te llamen?
Pel meu nom sencer.

80. Si tuvieras el poder de erradicar algo de este planeta, ¿qué sería?
El capitalisme, el patriarcat, la discriminació de qualsevol tipus, l'abús. 

81. ¿Cuál es la cualidad tuya que está más infravalorada? ¿Y la más sobrevalorada?
Infravalorada: lidiar amb la veritat
Sobrevalorada: la meva capacitat de perdonar, la meva força

82. ¿Qué deporte te gusta más? ¿Qué deporte detestas?
BALLAR. No me gusta correr.

83. ¿A qué te dedicarías si no necesitaras dinero?
Probablement al mateix, però ho mesclaria amb art i educació, literatura. 

84. ¿Quién es tu artista favorito?
Tres voltes rebel, Maggie's girls, entre d'altres.

85. ¿Cuál es tu segunda opción? 
No tinc clar a que es refereix aquesta segona opció, la veritat.

86. ¿Qué sería lo primero que harías si te ganaras la lotería?
Saltar.

87. ¿Cuál es tu época histórica preferida?
No diria que preferida, perquè totes tenen les seves coses dolentes, però segurament m'agradaria revisitar el que era el món sense ciutats, potser poblets i castells, però on la natura seguia essent bastant verge. 

88. ¿Qué te hace diferente a todos los demás?
Tot, igual que a la resta. 

89. ¿Qué es lo más difícil?
Desfer-te de maneres de fer que et fan mal degut a traumes. 

90. ¿Qué coleccionarías si no tuvieras que preocuparte por el tiempo o el dinero?
Llibres, pedres, anells. 

91. ¿Qué amas?
La gent, ballar, els llibres i històries.

92. ¿Qué te pone furioso?
La gent que té la capacitat i possibilitat de fer "el bé" i no ho fa. 

93. ¿Qué te entristece?
La no empatia?

94. ¿Qué es bello?
La neu, les històries, les persones i els seus móns. 

95. ¿Qué es divertido?
La gent, els bebès, i el gats caient-se.

96. ¿Qué recuerdas?
Que ho vaig aconseguir i ho aconseguiré.

Fin.

Em sembla molt curiós reconèixer-me tant en algunes respostes i ser tant diferent a d'altres, perquè m'ensenya que he crescut però que no he deixat de ser jo, i que en el seu moment ja era jo. És tranquil·litzador saber que ja era algú que valorava certes coses que jo ara valoro, i que estic orgullosa de valorar. Ha sigut ben interessant fer-lo i espero amb delit tornar-lo a respondre en 11 anys. 

Amb amor, 
Maraya

1989 (Taylor's version) IS COMING !!!!!!!!!!

 Em veig constantment sorpresa pels gestos bonics i amables de la gent que m'envolta, enlloc d'esperar que això sigui la normalitat. Crec que sí que les meves experiències individuals han fet que assumeixi que la gent no em tractarà amb especial cuida (no perquè siguin mala gent, però perquè prioritzaran altres coses), però també crec que no es tracta d'un cas personalitzat. Fa poc vaig escriure com el estar a casa altra vegada feia que no estigués tranquil·la, perquè per una banda em fa la sensació que la gent (desconeguda) viu en un estat d'amargor per totes les coses que no van bé que fa que no tinguin energia per poder tractar la resta amb consideració; però per altra banda, perquè és un escenari en el que ja he estat i en el que no he pogut comptar amb aquelles persones que pensava que podia comptar. 

No parlo del "estic aquí pel que necessitis", "si vols parlar, digues-m'ho", que fins ara han resultat ser només paraules. És mescla amb la meva poca capacitat per demanar ajuda per assumir que la gent no ho farà (i a més hauré de passar pel mal tràngol d'haver-ne demanat, i la decepció quan aquesta no és dóna), però també ve de moments en que, senzillament, aquesta no hi ha sigut. 

Em sorprendria que les meves amigues poguessin dir que he demanat moltes coses d'elles, però no em sorprendria que quan ho hagi començat a fer algú hagi sentit que ho feia. Perquè de zero a quelcom es nota bastant. 

I am back from working. 

En tot cas, almenys després de dinar i haver tingut dos cafès, em sento molt afortunada d'haver trobat algunes personetes amb qui, per molt que hi compti poc (perquè em costa demanar ajuda), sé que hi seran. 

Aquest és probablement l'escrit més pansit que he fet mai en aquest blog. Veureu, resulta que no tinc gaires ganes d'escriure de res més profund que això perquè estic cansada d'estar trista. I si m'hi poso, inevitablement em sortirà trobar a faltar coses que ara mateix no necessito recordar, i em faré mal altre cop. 

Porto uns dies que em costa fer "vida normal". No tinc massa energia per cuidar-me, quan fins fa poc era del que estava més orgullosa. Però ahir, i avui, sento que em costa no caure en les trampes de "estava millor abans". Perquè sí, probablement, però també estava pitjor. El que guanyo en alguns àmbits meravellosament, ho perdo també  estrepitosament en d'altres. Em sento més sola, però estic millor en solitud; em sento més incapaç de conformar-me amb certes coses, però sé posar més límits. Em sento atrapada en aquest lloc, estació i moment, però també sé que ja me n'he sortit. El que em sap més greu és que el procés d'estar millor es cobra inevitablement un temps molt preuat que m'hagués agradat aprofitar. Sé que hi ha coses que només les cura el pas del temps; però estic cansada de sentir que la major part és jo curant-me i no jo vivint. 

En el seu moment, anys enrere, es sentia com jo vivint, però el ritme era insostenible (o almenys per mi ara ho és). I fa menys d'un any es sentia com jo vivint, però l'entorn ajudava. Ara sento que m'arrossego una mica pels dies esperant a que arribi el fred, a que arribi un dia que estigui bé, i la impaciència em pot. Perquè sé quines coses havien ajudat a que estigués millor, i ara, a part de lidiar amb aquelles que s'escapen de les meves mans, també haig de lidiar amb passes enrere que no em senten bé. Tinc ganes de marxar a viure a Barcelona, com també n'estic aterroritzada. Tinc ganes de ballar més, com també em fa por esgotar-me cada dia. Tinc ganes de fer amics, però també em fa pànic que em facin mal altre cop. I tinc ganes d'estar bé aquí, però em fa por perdre el estar bé allà. Com si cada passa que donés cap a aquest lloc, m'allunyés de poder tornar. 

En tot cas: la Taylor Swift publicarà 1989 (Taylor's version) el divendres, i molt probablement això marcarà el meu mood de la següent setmana. A més a més, aquest any tornaré a participar al NaNoWriMo, i amb una mica de sort me'n sortiré. Així que fins i tot a curt termini hi ha moltes coses bones a les que "look forward to".


Amb mandra però calma, 

Maraya

dimecres, 18 d’octubre del 2023

poemes sense títol del 18 d'octubre

Vas dir
Espero que algun dia puguis perdonar el mal que t'he fet
I no és tant una disculpa, malgrat que és el que vulguessis dir 
Com una esperança que tu tens motivada pel que jo pugui fer per perdonar-te, no el que tu puguis fer. 
I no, no t'he perdonat 
I per això ser amics se'm fa quelcom fals
Com totes les vegades que t'he parlat d'amistats tacades per no fer-se càrrec del mal que s'ha fet 


Once you said you didn't do it to hurt me 
But that you knew it was going to 
We were all the way down the ending road
And that sentence wanted to make me scream at you and at everything
Specially when you ended things and you didn't acknowledge what an asshole you were


Abans potser m'hauria esforçat més per poder tancar això més des de la comprensió 
Però sento que molts abans que tu
I en moments, tu també
Han abusat de les meves ganes de deixar-ho passar
I col·locar per sobre el que sé que vosaltres sentiu
Pel que sento jo


Today I cried while sleeping
Dreaming about you 
And I remember thinking, even when sleeping
That even if you were to ask me to go back together
I wouldn't be able to
I can't let you break my heart again
When eventually you realize you want something else
If someone has to break my heart, I hope they do it gently
Not like you did. 
Slowly
Lying
Surely
Final


Però quan escolto la cançó
You were bigger than the whole sky
És clar que me'n recordo de tu
I l'amargor es dissol una mica en pena, tristesa
Tant per tu com per mi 
Com pels dos

dimarts, 17 d’octubre del 2023

Instead

 Avui he escrit quelcom que em sembla injust posar a fora. I per això, en el seu lloc, compartiré una sèrie de poemes que tenia a la llibreta:


31/7/23

Jo et veig en cada lletra de cada cançó

I crec que tu ni tant sols em veus

quan la lluna

és plena


28/8/23

To all the avoidant ones:

Us people pleasers need so little

to feel so much

to get hooked up

to love you.

So please, take care of all their hearts

Yes, not mine, 

because mine is already damaged

-

Quan comences a entrendre les lletres

de la Taylor Swift

és quan te n'adones

que quelcom no va gens bé.


19/9/23

Em rellegeixo i 

trobo un cert consol

en saber que

les meves preocupacions

s'han vist confirmades.

Ja no és la meva responsabilitat 

compensar el que tu no deies

el que tu no mostraves

que les teves promeses no

complides

no indicaven el que jo més temia.

Ho vas disfressar de la meva ansietat

assegurant-me

que no era veritat

per després dir-ho amb tanta soltura

i desfent-te d'irresponsabilitats.

Ja no et deixo enganyar-me més.


9/10/2023

I guess once someone doesn't have 

to worry about the basics

there is room for being nice.

And then I don't understant how 

I could be nice no matter what.

And how much I miss the sweet

safety

of not having to fear someone will be rude to you just because

Everyone praises the openness of this culture,

and I just dread the darkness it brings

dilluns, 16 d’octubre del 2023

d'ulls bonics

 Avui ha plogut més o menys de veritat per primer cop en moltes setmanes, i fa molta estona que volia escriure al respecte, però el meu nou lloc de treball no no té cap tipus de separació entre ordinadors i tota l'estona em fa la sensació que algú veurà el que escric. Que després ho publicaré és irrellevant (ja sé que ho podrien veure allà!). El problema resideix en sentir-se observada mentre s'escriu. Si després algú llegeix les mateixes paraules que ara escric a correcuita en diferit com a mínim no m'hi hauré d'enfrontar cara a cara, o si més no, és una incomoditat amb la qual he après a conviure. Però que et mirin mentre escrius? NO SI US PLAU. 

Aquests dies han sigut durs, i escriure de veritat ho és més. Perquè el que sé que em naixeria escriure em faria arrencar a plorar, i a vegades no m'ho puc permetre. Com a aquí, per exemples. 

Per això salto les cançons de la Taylor que d'alguna manera ha escrit a propòsit per nosaltres, o per mi, ja que no crec que arribis a trobar-te en la situació que aquestes cançons et parlin directament a tu; perquè dubto que en general cap forma d'art faci recordar-te de nosaltres o de mi. 

I vés, si ja sé que escriure certes coses em fa plorar, no hauria de començar. 

Avui al autobús he vist moltes persones amb ulls molt bonics. Em pregunto si els meus han dit alguna cosa.


Maraya