com a premi

Cada matí el dia es lleva més fosc i un pèl demés fred. Lentament, molt lentament, el sol es va tornant mandrós i ja no s'alça fins el pic del cel, com si l'esforç de pujar una muntanya cada dia se li fes més feixuc matí rere matí. 

La tardor lentament, molt lentament, va guanyant-li terreny a l'estiu i de les hores del dia cada matí va recuperant una estoneta. Els migdies encara són territori de l'estiu i la suor, però els matins es lleven disfressats de tardor, fred, boira, jerseis i fulles caigudes. Lloro els matins humits i envolto la tassa de cafè, pensant: per fi.

Curtes reflexions d'abans de treballar, 1

Avui al bus escoltava una cançó trista, i mentre mirava els carrers d'una Barcelona que no coneixia sota núvols grisos me n'adonava que aquell moment només l'estava vivint jo, igual que la resta vivia móns completament diferents. Cadascú transportat per les melodies del que els seus auriculars desprenien, o les imatges que satisfan la necessitat d'un impuls curt i innovador constant d'aquelles persones que lliscaven el dit a les pantalles del mòbil amb els ulls buits. 

I he pensat que segurament abans, tot i que cadascú en un trajecte de bus vivia en el seu cap mil històries i preocupacions i anhels i desitjos, almenys el conjunt vivia la mateixa realitat. Els so d'ambient era el mateix per tothom i les imatges, assequibles a tot ull. 

Maraya