HOLA!
ESTIC EMOCIONADA. QUE ES NOTIN LES MAJÚSCULES. HAVIA DE PASSAR.
L'any passat, com tots i totes sabeu (perquè siguem franques, soc l'única que es llegeix el meu blog), vaig participar en el NaNoWriMo 2020. I va ser una experiència, si més no, interessant. Molt gratificant (el fet d'haver aconseguit l'objectiu), però no vaig poder gaudir el dia a dia.
Aquest any he tornat a participar, i ha sigut una experiència completament diferent, tot i ser la continuació de la novel·la de l'any passat. Com l'altre cop, faré una anàlisi de les meves estadístiques.
 |
| La trajectòria fins al final. Res a veure amb la muntanya russa de l'any passat HAHAHA. Nice rythm. |
 |
| Les paraules que he escrit cada dia. Al final eren menys, perquè en necessitava menys. Però no hi ha hagut cap dia que no escrivís el que havia d'escriure (el que passa és que si un dia escrius molt, les paraules diàries necessàries per arribar a 50k a final de mes es veuen reduïdes) |
L'any passat l'època d'exàmens va coincidir al mig del NaNoWriMo, i a més, em trobava sobresaturada de compromisos i gent a la qual volia cuidar i volia veure. En canvi, aquest any el viatge ha sigut molt solitari, perquè estic lluny, però no ho remarco com a quelcom negatiu, al contrari. Crec que ha estat bé poder descobrir quin ritme em funcionava i tenir marge per trobar-lo. Arran d'això, m'ha sigut ¿fàcil?, seguir un ritme diari més o menys constant, no com l'any passat, i he gaudit més del procés. En canvi, no he gaudit més de la història fins al final.
L'any passat ja sabia que l'hauria de retocar; aquest any ja sé que l'he de reescriure. Però ho estic entomant com una aventura. Durant l'última setmana ha sigut quan he descobert aquelles coses que volia explicar, on he tingut més moments "Eureka!", on tot sembla encaixar, i funcionar, fins i tot més enllà del que tenies plantejat: allò que havies escrit un dia perquè, senzillament, et venia de gust, de cop és una escena crucial que fa que la resta tingui sentit.
Aquest any no vaig fer el NaNoPrep (la preparació, planejar escenes, pensar abans d'escriure), no per decisió sinó perquè m'havia d'adaptar a aquest nou lloc on estic. I pensava, sincerament, que no assoliria el NaNoWriMo perquè a la meitat m'adonaria que em faltaven coses, que hi havia més forats a la meva novel·la que un formatge gruyère. En part, així ha sigut. Però ha sigut divertit poder simplement jugar amb les paraules, empastifar-me, embrutar-me, treure coses que sé que no sortiran a la llum, però que em serveixen a mi. Al final, poques vegades una novel·la s'escriu per primer cop del tirón i és perfecta.
Tinc ganes de tornar a participar. Crec que he après coses dels dos anys; aquest, he trobat a faltar una mica la premeditació i la il·lusió prèvia; l'any passat, em vaig sentir aclaparada per un objectiu ambiciós que no tenia en compte el meu ritme de vida. L'any que ve, m'encantaria combinar les dues coses i que tant per la meva salut mental com per la meva creativitat sigui una experiència profitosa. Però també tinc ganes de crear alguna cosa nova. Potser és una bona idea fer una novel·la curta al NaNoCamp? Hi pensaré!
Moltes gràcies a la meva gran quantitat de lectors i lectores (ha!) i a tota la gent amb qui sí que interacciono que s'ha alegrat per mi, i que ha compartit amb mi aquest viatge.
Gràcies per aquest Novembre de Novel·les, Neu, Noruega, i Nadal.
Amb amor,
Maraya
