com a premi

Cada matí el dia es lleva més fosc i un pèl demés fred. Lentament, molt lentament, el sol es va tornant mandrós i ja no s'alça fins el pic del cel, com si l'esforç de pujar una muntanya cada dia se li fes més feixuc matí rere matí. 

La tardor lentament, molt lentament, va guanyant-li terreny a l'estiu i de les hores del dia cada matí va recuperant una estoneta. Els migdies encara són territori de l'estiu i la suor, però els matins es lleven disfressats de tardor, fred, boira, jerseis i fulles caigudes. Lloro els matins humits i envolto la tassa de cafè, pensant: per fi.