un dia festa algú va dir..

Anant a pams, m'agrades. M'agrada estar amb tu, em fascina el teu món interior, i vull conèixer-se més. Però sento que em mereixo la facilitat d'algú que no té por d'escollir-me. Que em veu en tota la seva esplendor i sap què sóc més que suficient. Que no té por de tenir les converses incòmodes que hem de tenir, que ofereix una mà amb constància. Que no té por d'agafar la meva quan la pot necessitar. Que no té por de navegar les dificultats del que hem viscut, i que està disposat a curar-se les ales. A descobrir què vol dir estar bé, i tenir algú a prop. Que vol dir comptar amb algú i tenir espai. Que vol dir enfadar-se i resoldre coses. 

Tinc ganes de dir-te que et començo a estimar però també crec que en el moment que ho faci ja no sabré tornar. Que em fa por que la meva ment dansi per escenaris ficticis on prefereixes algú altre, on jo no sóc suficient però ella si. 

Però també he estat flirtejant amb la idea de "i què passaria?" I si això s'acaba, que més dóna? He gaudit de l'afecte que m'has donat ara, encara que no duri. I si finalment no seguiràs aquí, doncs hauré de deixar-te marxar. 

Parlaves d'ella com a mi m'hagués agradat que parlessin de mi. 

You didn't ask for the poem and it triggers me. It feels like a soft rejection to forget someone's affection, someone's words, someone's intention to give a sweet gift. I was just thinking that I pretend not to care about, and immediately my therapist voice sounded in my head: by not saying what you need and what you want, you distance yourself from people, and it ends up affecting your relationship with them anyway". 

I hate that she is right.

Maraya