post Sant Jordi

From the roses that I got

You gave me a simple rose

That I accepted with a gentle smile

Because I know we are not quite there. 

I know I deserve the 50 roses my best friend gave me,

And I know that I would settle for less,

(Maybe 49?, just joking)

I deserve 50 

And I get them, from all the love I have cultivated,

At least now.

My first used to say 

"I should have bought you the most beautiful one",

Or 

"I should have gotten you 10"

And he never did.

My second only bought them when it was convenient,

And a 23 of April without a rose was a common thing. 

And if you give me one simple rose 

I will venerate it.

Knowing that 50 roses are waiting for me 

And that because we are not quite there,

1 simple rose is enough.

Finals

La canço de la fumiga parla de nosaltres,

N'estic segura. 

No en tinc cap dubte.

Les paraules que utilitzen 

Són pràcticament calcades a les que tu vas dir

Creus que ens estaven escoltant?

Quan vas dir-me que no volies recordar-nos amb recel

Quan vas dir que no volies pensar quan vas deixar de voler estar aquí 

Quan vas preguntar-me si era important.

Crec que potser vas ser tu qui els vas escoltar a ells

I la lletra se't feia massa familiar,

Com si hagués sigut quelcom que ja haguessis escrit. 

Com rellegir-se un conte que fa temps que has creat,

Reconeixes l'estil i alhora et sorprens

Aquest ets tu?

Crec que els vas escoltar i ells van posar paraules al que no sabies descriure 

"Clar que ens trobaré a faltar"

"I has de saber que m'importes"

"Ens ha guanyat l'erosió"

I si, van descriure'ns acuradament

Com si ens haguessin vist en els seus concerts, 

I haguéssim servit d'inspiració.

La nostra història va ser musa de les cançons tristes.

Vull pensar que quan l'escoltes penses en mi, 

I que me l'haguessis dedicat si no visquessis rere la por.

Almenys ella tindrà una carta d'amor en cançó, amb la seguretat que això és el que pensa;

Jo, en canvi, pressuposo. Com tant he fet en el passat.

Finals - La Fúmiga (fragment)

"Podria plorar

Podria perdre les formes

Podria seguir lluitant

Podem tornar-ho a intentar

Però no trobe les forces

Hem arribat al final

No és el que estàvem buscant

I has de saber que m'importes

Parlem en plural

Perquè no busque culpables

No hem sabut fer-ho millor

Ens ha guanyat l'erosió

I ens hem tornat inflamables

Hem arribat al final

I que açò no ens faça mal

És la millor de tantíssimes victòries

Clar que ens trobaré a faltar

Què serà de nosaltres?

Tots els plans, les nits mortes

Els viatges pendents, eixe tattoo per fer

I a la merda les entrades de Coldplay

I què serà de nosaltres?

Què diran tots els nostres?

El present i el futur

Com seran sense tu?

I a la merda les entrades de Coldplay

Podríem fer un drama, 

però no"

Maraya