Avui ha sortit l'esperat cd de la Taylor que suposadament tant m'havia de fer patir i pensar en tu. No em malinterpretis; he pensat molt en tu. Però sorprenentment no m'està fent mal ara pensar en tot el mal que m'ha fet en el passat. Crec que he aconseguit estar en un punt en el qual reconec el que vas fer pel que és: una irresponsabilitat afectiva, una negligència i manca de respecte involuntària. De fet, tot va ser involuntari, però alhora, havent estat en el teu lloc, havent-me sentit exactament com tu declaraves sentir-te, i empatitzant, sense voler-ho, amb el que m'expressaves, ho veig claríssim: hauries d'haver-ho fet millor. I fet millor significava haver-te sentat amb els teus putos sentiments, haver fet front al fet que no volies estar allà, i haver-te atrevit a puto dir-m'ho. Perquè al final de l'únic que vas pecar és de no enfrontar-t'hi, no de sentir el que senties. I hagués estat bé, i hagués pogut ser la teva amiga. Però ara sento que hi ha un abisme entre tu i jo perquè jo no et puc parlar d'això i tu no me'n parlaràs per voluntat pròpia.
Però tornem a la Taylor, que és del que estàvem intentant parlar. Aquest nou cd m'ha deixar un tant indiferent en la primera part, que val a dir que és la part que pensàvem que era completa. La segona part, tot i que millor, no m'ha tocat la fibra com ho han fet les seves altres lletres.
Sento que una de les raons és que visc ja molt lluny del que expressa, i que probablement si hagués sortit al hivern, l'hagués gaudit molt més; una altra és perquè em fa la sensació que les lletres estan fetes de forma més obvia i evident, i potser al meu parer careixen d'aquesta lírica que em feia voler pausar la cançó i escoltar-la de nou perquè no podia creure com algú havia escrit quelcom així.
Crec que simplement em falta escoltar més el CD, i que no empatitzar amb aquests sentiments no deixa de ser quelcom bo.
Maraya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada