8M

Ahir va ser 8 de març i no et vaig pensar fins al migdia, i penso que va ser molt acertar començar un dia com avui perquè necessitava quelcom a aferrar-me quan tu no hi fossis. Per sort o per desgràcia, eres i ets qui més marca ha deixat i qui més mal em faria trobar a faltar. 

Ahir va ser 8 de març i hauríem fet 5? anys, però ahir també va ser el dia que vaig sortir al carrer amb les meves i alguna més, amb les de la feina amb qui ara m'hi recolzo tant, amb les que vam omplir els carrers, i tu no hi eres. I desconec si vas baixar a la mani, però vull pensar que no, i que aquell espai d'ahir va ser meu únicament com sempre ho seran els 8 de març. 

Ahir va ser 8 de març i hauríem fet 5 anys però ahir va ser dia de lluita, de cridar que no estem soles, de germanor i sororitat, de curar-nos les ales i l'estima propia, i d'anar-me'n a dormir sense pensar en tu.

Per sort vam començar un 8 de marc; i aquest dia es torna ferotge enlloc de trist. 

Visca la lluita feminista,

Maraya