Ha sigut quan de nena no era del tot conscient en quina vall ens trobàvem que m'he sentit enmig d'un no res gegantí, que lluny de fer-me sentir angoixa m'ha tranquilitzat infinitament. En aquell moment ningú espera ni pot esperar res de tu, perquè estàs incomunicada i sense cap intenció de canviar-ho. En aquell llavors escenaris que sola es farien inassumibles es transformen en un espai amic, familiar, i misteriós, nostre. Les travesses m'han fet descobrir les zones de per aquí que mai hagués visitat pel meu compte; i m'han fet descobrir facetes de mi que mai haguessin aflorat de no trobar-me en aquest únic espai.
Les travesses, campaments, sortides, són dels moments més propers a la màgia que m'he trobat. Les muntanyes brillaven d'una forma única aquells dies, perquè cap dia s'assembla al anterior. Els gorgs amaguen secrets de nits de lluna plena i estels intensos, nits d'un fred que ja no es troba i un aire que desapareix.
Avui he trobat a faltar aquesta part, però és ben lluny e inalcanzable. Si més no sempre hauré viscut aquestes nits úniques, que mai ningú em podrà prendre ni podrà veure altre cop.
Amb melancolia,
Maraya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada