I el collaret que em vaig fer per tu
El dia que deixava aquest barri florit i màgic,
Per la ciutat, un pèl bruta i salobre,
Un pèl massa gran, i poc verda,
Però on segur no em perseguirien els teus fantasmes.
Segurament si d'altres.
Portava la bufanda de la teva mare i el teu collaret, quan et vaig trobar a l'estació
El dia que deixava aquest barri on havíem començat, i abandonat la nostra història.
Hauria perdut el tren per tenir cinc minuts amb tu
Però últimament intento fer cas a la veu de la raó envers a tu
No li enviïs un missatge, si no estàs preparada per altres respostes,
No li proposis de quedar, quan sempre set farà massa curt,
No hi pensis de més, si no hi ha res que puguis fer
I no perdis el tren per estar cinc minuts amb ell, perquè ja no és el moment per fer-ho
I per això em refugio en el silenci, que tot i més trist, és més segur
Portava la bufanda de la teva mare i el teu collaret, però tu això no ho saps
Ni t'ho podré dir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada