Primer de tot: L'HIVERN. L'1 de novembre ningú pot refugiar-se en la melancolia de l'estiu perquè l'hivern ja arriba implacable i sense dissimular. I com segurament qui llegeix aquest blog ja ho sap, m'encanta l'hivern. A més a més, a partir d'aquest dia pots escoltar la Mariah Carey sense vergonya ni remordiments, ja que ningú es pot defensar amb "encara queda la castanyada!" (o el Halloween, per aquelles pobres ànimes que no celebren la millor festa de l'any).
Hi ha castanyes, moniatos, sopes, estofats i totes aquelles coses que nodreixen l'ànima i fan feliç el cor. Les bruixes i les llunes clares. Les pel·lícules i capítols de halloween que no encaixen en cap altra època (penseu-ho bé, i intenteu imaginar-vos veient qualsevol d'aquestes pel·lícules a l'estiu i digueu-me si no trobaríeu a faltar que la temperature us permetés posar-vos una manta). Però en concret vinc a parlar de panellets, i la màgia de reunir una comunitat per fer-los.
Ens traslladem a la tardor de 2021, on la meva solitud era patente en tots els aspectes de la meva vida. Aquell any vaig decidir que ja n'hi havia prou d'estar trista i que havia de fer panellets per resoldre-ho, en un país on els moniatos abundaven però les ametlles trossejades no existien. Vaig convidar dues noies d'alemanya que van ajudar a que la tarda fos d'allò més entretinguda. Miro les fotografies de llavors i, de veritat, em veig molt molt petita. Això dels anys m'està passant factura. Aquell any vaig descobrir que fer panellets en grup podia ser d'allò més enriquidor.
Després fem fast-forward a la tardor de 2022, on, si ens posem a to, la màgia va deixar d'amagar-se i els conjurs van obrar la seva de forma molt més evident. Sabeu quan feu quelcom que no us podeu explicar perquè però resulta ser una de les millor decisions preses? Aquella tardor va ser un d'aquests moments. Em trobava en una reunió sobre el clima i la desobediència civil, amb personetes que guardo molt a prop del meu cor, que van ajudar a curar el meu cor maltrecho de una situació insostenible, quan vaig topar-me amb una noia amb qui havia ballat a una classe de boogie woogie. En un moment donat vam tenir una conversa Tête-à-Tête que va desenllaçar en ella dient-me que marxava aquell nadal d'aquesta ciutat que ens hem fet nostra, i jo convidant-la a passar, llavors, la castanyada amb nosaltres i fer panellets. I des de llavors es podria dir que vam adoptar-la a la nostra petita família. Es va convertir en una local pels nostres plans, companya de sopars, pel·lícules, viatges i molt molt ball. I ara intercanviem postals, trucades, missatges i fotografies a distància, ja que és el tipus de vincle que per molt que es dilueixi el recordes amb carinyo. L'1 de novembre va obrar la seva màgia i va portar una nova membre d'aquest aquelarre en el que incloc les meves.
I ara, un any més tard, quelcom similar passa, i el patró s'està repetint de tal manera que em fa sospitar que sigui només fruit de la casualitat, i escullo pensar que és la màgia de l'1 de novembre. La meva solitud en aquest nou lloc torna a ser evident, i aquest cop vaig trobar-me amb que el meu poder de convocatòria és molt més reduït, o que la màgia s'amaga molt més de mi i em fa sentir sola i poc connectada. En tot cas, vaig acabar convidant dues amigues amb qui m'esic retrobant, i dues companyes de feina gairebé per accident, completament convençuda que el que va passar l'any passat va ser cosa d'un cop i ja està i no es podria repetir, convençuda de que no vindrien. Però van venir, i va ser, per una banda, el perfecte exemple de que puc trobar el meu lloc aquí, i per altra, l'evidència de que el dia 1 de novembre és màgic i porta a gent màgica a les teves vides si saps mirar bé.
Recorda: si al voltant de l'1 de novembre quelcom et fa fer coses que no et saps explicar, segurament hauries de fer-les. Mai saps si aquell 1 de novembre et depara una companya de vida, una membre del teu cercle, algú que trobaràs a faltar sense haver-la ni tant sols conegut.
Amb el cor un xic més ple,
Maraya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada