escriure de no escriure per no perdre l'hàbit d'escriure

Avui no sé de què escriure. Sé que hi ha coses que podria explorar, fils de pensament on podria indagar, però tinc la sensació que només em portarien incertesa i ansietat. És curiós, perquè la noto allà palpitant, esperant a que no miri per atacar-me, esperant a que em baixin les forces per prendre el control. I sé que tornarà a passar una i altra vegada, perquè hi ha moments del mes en els que estic més vulnerable i ella sap molt bé on atacar. També crec que ara m'he rodejat de gent que podrien "take over" quan jo estigui massa velada per poder fer-ne front. Però també hi ha l'evidència que les persones que seran allà no són les que jo esperava que hi fossin, o les que hi haurien de ser. Un dels temes que ara mateix no em puc permetre explorar.

Estic tornant, cada cop més, al lloc d'on venia; però també estic notant cada cop més que continuar sent qui era no és tant inassumible com em pensava. 

Em sento menys perduda. Més forta, i més sola, alhora que més ben acompanyada. 

Però començar el curs i estar lluny de totes vosaltres és quelcom que no vull pensar encara, perquè sé que l'estiu és aquest instant suspès en un moment que sembla que res ha canviat, i començar el curs serà l'evidència de que ja no hi sóc, i que no hi tornaré després de l'estiu. 

Només volia escriure una mica, per no perdre l'hàbit.

Amb amor,

Maraya