La brúixola dels pebrots

 Ahir vam veure les dues primeres pel·lícules de Pirates del Carib, i cert detall va fer que m'enfadés amb la simplicitat de les pel·lícules i com certes escenes fan que certs moments vitals semblin fàcils i evidents de superar, quan en realitat els personatges només fan trampes. 

Parlo de la brúixola d'en Jack, que sempre assenyala allò que més vols en la vida, i per tant, encara que racionalment estiguis dividida entre més d'una opció, si li dones voltes i voltes a allò que és i que podria ser o que no serà, la brúixola t'assegura que si acabés escollint el que assenyala no t'equivocaràs. I això em sembla fer trampes, perquè part de fer aquestes decisions difícils és que potser t'equivoques i acabes volent tornar enrere, i te n'adones que en realitat t'hagués agradat seguir un altre camí i de cop aquest camí queda massa enrere. Tenir una brúixola d'aquestes fa que les teves decisions no tinguin un pes emocional tant elevat, o que com a mínim puguis justificar-te com si tinguessis certa autoritat emocional perquè aquesta brúixola ho ha dit. 

"Ho vaig fer perquè la brúixola m'ho va assenyalar", i no perquè vas arriscar-te, no perquè vas escollir i et vas equivocar. I encara que facis el que la brúixola t'assenyala i acabis trepitjant pel camí aquelles persones que t'envolten, està justificat perquè la brúixola ho va dir. És fer trampes, i és una estratègia per covards (tot i que crec que queda clar que en general en Jack no és valent, si no més aviat té poc sentit de l'espai i de les impossibilitats). 

Ho il·lustra quan (PER CERT SPOILERS) està escapant de la Perla Negra en una barqueta mentre el Kraken s'està cruspint el seu vaixell estimat i als seus amics i amigues, i, per un moment, dubta. I EN LLOC D'ANAR-HI PER PRÒPIA DECISIÓ, FET QUE HAGUÉS SIGUT SUPER POTENT TANT PER L'ARGUMENT COM PEL PERSONATGE, EL MOLT TRAMPÓS MIRA LA BRÚIXOLA. És a dir, que necessita UNA BRÚIXOLA que li digui que, ostres, no vol que els seus amics acabin sent pintxos del calamar gegant. Una brúixola que li asseguri que el que vol fer és allò "valent" i per tant no prengui cap tipus de decisió, perquè en realitat és com mirar les solucions d'un examen quan estàs dubtant la resposta entre una de bona i una d'incorrecta. Si, evidentment estaves pensant també en la resposta correcta, PERÒ CARALLOT SI MIRES LA SOLUCIÓ LLAVORS NO L'HAS ESCOLLIDA TU, SERIES IMBÉCIL SI DESPRÉS DE VEURE LA SOLUCIÓ ESCOLLISSIS LA RESPOSTA INCORRECTA. 

Estic enfadada, perquè decidir i seguir allò que vols o desitges o el que creus que és la millor decisió és molt més complicat que això. 

I que si, que el Jack acaba donant la brúixola a algú en no se quina altra pel·lícula, i que segurament la brúixola és una de les raons per les quals està tocat del bolet i té tants problemes psicològics. Però parlo d'aquella escena, i aquella pel·lícula, on només va tornar a salvar els seus amics PERQUÈ LA BRÚIXOLA LI VA DIR. 

Sincerament no em sorprendria que mirés la brúixola, li donés cops per comprovar si realment funcionava, i que renegués tot el camí de tornada en contra d'aquell objecte aparentment inanimat per revelar-li que OH NO ÉS BONIC PIRAR-SE MENTRE ELS TEUS AMICS ESTAN SENT XUCLATS PER LES VENTOSES D'UN CALAMAR.    

Així que sí, clar que voldria una brúixola ara mateix que em digués què és el que realment vull. I tot i que m'alliberaria d'un pes enorme, i que segurament la decisió no em donaria més ansietat, prendre una decisió així per mi seria perdre l'essencial de decidir: que pots equivocar-te i aprendre'n. 

Estic fent una decisió basada en coses de les que sé que no me'n penediré, i tot i així m'ofego en dubtes i en pensar i repensar si realment ho estic fent bé. Però per això ho vaig decidir en base a quelcom que mai em farà mirar enrere i pensar que ho vaig fer malament. I això és al que m'haig d'aferrar quan els dubtes em rodegen i enfosqueixen absolutament tot. 

Enfadada, 

Maraya