diumenge, 21 de maig del 2023

Confinadament, una llista de 271 caçons (per ara) de tres anys

 Hi ha 271 caçons en una llista que es porta coent des de maig de 2020, quan el confinament havia pràcticament robat tota esperança que tenia. Aquesta llista va ajudar-me a sobreviure els preciosos dies de sol que hi havia a fora, dies que demanaven, suplicaven, poder gaudir-los, en els quals em veia obligada a veure com passàvem de l'alba al capvespre des de la finestra de l'estudi on dibuixava roques que veia a través d'una pantalla. Tot plegat molt, massa, artificial, tret d'una pel·lícula de ficció futurista. 

Aquesta llista, que encara es diu "confinadament", m'ha acompanyat durant aquests tres anys, i està plena de moments i etapes que sé definir entre cançó i cançó. Hi han resumits els moments vitals d'aquest viatge, i per cada cançó puc anomenar una o més persones que visiten la meva ment quan la melodia sona. No estic parlant de res original, com sempre, només repeteixo una i altra vegada que la música és quelcom màgic, com les paraules, i sense que res aparentment canviï, ho pot canviar tot. 

Com les etapes geològiques, la taula cronostratigràfica de la meva vida podria es podria definir analitzant aquesta llista. Com en aquesta, hi hauria etapes sense nom, poc reconeixibles excepte per qui les ha viscut, amb marges difuminats com els núvols alts d'estiu; i n'hi hauria d'altres tant definides que fins i tot algú altre podria posar el dit en el seu inici amb els ulls tancats, i que tindrien noms que tothom podria reconèixer i sentir-s'hi identificat. 

Ahir vaig recordar que la geologia és quelcom molt bonic i molt castigat, i que així com tant me l'estimo, també la ressento intensament; estaria present tant en aquelles etapes on el meu jo va florir una mica, com en les que peces del meu jo van morir permanentment. Només ara en la distància puc romantitzar les dificultats que vam resistir i intentar no repetir els mateixos patrons. Però segueixo ensopegant-me amb pedres que a hores d'ara hauria de reconèixer a metres de distància; que poc convenient que la meva vista és miop i el meu cor endolça amb facilitat antics patiments. Per sort, tinc ara una llista de 271 cançons que em pot transportar sense ni tant sols moure'm a aquells instants.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada