No sé ben bé que és això però és positiu i només necessitava començar a escriure altre cop

 Hoy en el autobus alguien olía a tabaco y colonia, y me he acordado mucho de ti y de la stardes en tu casa mientras ordenas tu habitación. Al bajar del bus, mágicamente la gente caminaba al mismo ritmo que la música ensordecedora en mis oídos, música de amor y cariño; Hasta la raíz - Natalia Lafourcade.

"No habrá manera mi rayo de luna que tu te vayas". Mientras escribo me paro a escuchar la letra de esta canción que tanto me ha hablado, cuya melodía me ha acariciado el corazón, para darme cuenta de que la letra también habla de mi, y de ti, de mi camino, de mis relaciones. 

Hoy el círculo de piedras que tengo y los anillos que mi corazón avaricioso ha ido acumulando han descubierto una casualidad bien bonita y peculiar; las piedras de los anillos siguen prácticamente todas las del círculo. 

Crec en el donar sentit a aquestes petites coses i en la màgia dels patrons i l'efecte que tenen sobre nosaltres. Crec en el redescobrir significat de les coses que coneixem de fa temps; en reescoltar cançons i que ens parlin de coses diferents, que ens toquin de més a prop, que ens sacsegin el cor en una nova revolada de dolor o esperança. D'escollir llibres i històries aparentment aleatoris per descobrir que "they were meant to be yours". 

Graceling, per exemple, va ser un llibre que no sé perquè vaig escollir; una llibretera sense rostre ni nom després de tants anys em va donar a escollir entre dos llibres quan era ben petita, i per alguna raó les meves mans van col·locar-se sobre la portada amb la daga i els ulls heterocromàtics, de gespa i mar. I ara no puc imaginar un món on no conec l'autora i on no apareix constantment en les meves converses aquest seguir d'històries i el seu personatge que guardo més íntimament, Bitterblue. 

Crec en escampar aquesta màgia i ho veig al meu voltant quan ballar era quelcom que ni tant sols jo tenia present en el passat, i que dubto que hagués sigut rellevant pel meu voltant de la manera en que ho és ara. Crec en l'efecte que té el nodrir-se d'altres i fascinar-se per aquestes. 

Crec en la màgia d'estar viva, estar aquí, de poder veure la posta de sol, la neu, la lluna, i de poder endinsar-me en infinits móns diminuts que amaguen altres vides gegants. Ni tant sols puc entendre la inmensa complexitat d'una sola ment, la meva,  i saber que n'hi ha tantes per descobrir m'emociona i fa que la meva pell s'erici. 

Amb ganes de seguir descobrint aquest màgic lloc, tant dins com fora.

Maraya