El dia ha començat amb unes (poques, no t'alarmis) llàgrimes caigudes no pel que jo senti, que també, si no pel que senten persones molt importants al meu voltant, per haver reconegut el seu patiment.
Vull intentar escriure cada dia per tu, per si d'alguna manera això fa menys grisos els dies, encara que sigui un semitò. Vull pensar-hi una mica, però avui hauré de reciclar un escrit de fa anys perquè no he tingut el temps de fer-ho.
Aquest escrit ve de quan la meva germana, crec que quan tenia cinc anys, va veure al maleter del cotxe tots els regals de nadal, dels reis mags, de casa nostra. Ella, que en la seva innocent i dolça infantesa no sabia qui era el motor real dels reis mags, estava ben confosa. A casa llavors, vam decidir que faríem quelcom especial i vaig escriure aquesta carta. Nota d'avís: em sorprèn com tot i no haver tingut present noruega de cap manera en la meva vida, segueixen apareixent petits indicis, en aquest cas, el noruec.
A llegir s'ha dit:
"Hola!
Sóc Metethiel, un follet aprenent de repartidor de regals. T’explicaré en
que consisteix ser repartidor de regals perquè així entenguis perquè és tant
important per mi fer aquesta feina.
Els repartidors de regals treballen a la fàbrica de joguines Orient Rois,
situada al Orient (per si no saps on és, només vull que sàpigues que és molt
lluny de La Floresta). En aquesta fàbrica hi ha molts tipus de feines: des de
creadors de joguines i pensadors de noves idees, passant per empaquetadors de
regals i finalment, els repartidors de regals.
Quan era un follet petitó, tant petit que podia travessar les parets, vaig
estudiar a l’escola per Follets Infants de Narii. Per primer cop a la meva vida
vaig poder entrar en una fàbrica de joguines i cada follet podia escollir quina
feina volia veure. Jo, per casualitats de la vida, vaig anar a parar a la zona
de repartidors de regals on una gran pantalla ens ensenyava les cares somrients
dels nens i nenes que rebien els regals el dia de reis. Les rialles dels
infants em van omplir de molta alegria i en aquell moment vaig saber quina era
la meva vocació: volia ser repartidor de regals.
Després vaig cursar secundària al Institut Oficial Folletesc de Brahin i, amb
unes notes exemplars vaig entrar a la Universitat Xampinyórodó, (la més
prestigiosa en el món dels follets), i
vaig fer un grau de Entrega i Repartiment de Regals i Joguines. Vaig aprendre
català, castellà, anglès, francès, italià, alemany, noruec, brasilè, portuguès,
sard, xinès, japonès i milers de llengües més. Volia viatjar per tot el món!
La fàbrica de joguines d’Orient Rois és la més gran del món i la que
reparteix regals a més llocs. Vaig presentar el meu currifulletum a l’empresa i
em van oferir un treball simple d’entregues des d’Orient als pobles del costat.
A mesura que m’he fet gran, he anat rebent càrrecs més importants fins arribar
al repartidor en cap. Però la vida d’un follet, al ser tant petit que no el
pots veure, no és fàcil. I tendim a ser bastant despistats(com el teu pare).
Dijous vaig dirigir-me cap a La Floresta per una entrega urgent als Grans
Tres Reis Mags. És una feina molt molt important ja que haig de portar els
presents en persona als reis. Els nervis i la pressa em van fer entrar son i
davant del número 45 del carrer Moret de La Floresta, em vaig adormir.
Quina vergonya i quina deshonra per un follet repartidor! Em vaig quedar
glaçat quant minuts després vaig veure al teu pare, a la teva germana i a tu
mirant els regals amb els ulls esbatanats! Per això ràpidament em vaig dirigir
cap als reis amb els regals i els he entregat a temps. Quin ensurt!!
Et prego que em disculpis pel meu error, (error que ja vaig cometre
amb la teva germana ja fa tants anys).
Sempre teu,
Metethiel"
I per qui llegeix, et recordo que els teus amics i amigues t'estimem, i que estimar-se a un mateix pot semblar la tasca més àrdua i difícil del món però també acaba sent la més gratificant.
Amb amor,
Maraya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada