La guardiana dels flocs de neu

La neu ha tornat amb mi, i el cel és esborrat per una nebulosa, opaca, tèrbola, velada capa de flocs de neu que tenen un estrany efecte tranquil·litzador en mi. La neu, allà d'on vinc, era motiu de pausa, i tot i que els dies aquí no s'aturen, la sensació amb ella és la mateixa.

Les meves dues vides estan en xoc (o tres, en realitat) i visc una mica angoixada per trobar la manera de no perdre'm entre tanta gent, tants escenaris, tantes dinàmiques. Allà on no fa gaire més d'un mes em sentia plena, ara em sento fragmentada, com si no visqués en la meva pell. Em sento com quan vaig dir que havia perdut la il·lusió i em fa por tornar allà; sé que estic lluny del mateix punt, ja que al final, sí que hi ha coses que em fan saltar el cor; simplement, no estan a prop ara mateix. Estar lluny crec que ha fet que em senti lluny i que el meu cap i cor es distanciïn una mica. Com un mecanisme per no patir quan això s'acabi. I no m'agrada. Un dels meus propòsits és que la meva proximitat sigui real i sincera.

I parlant de propòsits! Ja sabem que toca: una llista d'objectius d'alguna forma inassumibles els quals revisaré d'aquí X anys quan me'n recordi que això existia. Mentida. Aquest any he fet un pacte amb una amiga: serà la meva guardiana de propòsits d'any nou, i jo la seva. Li direm la guardiana dels flocs de neu, ja que va amb el tema de l'estació de l'any, del dia d'avui, del que a mi m'agrada i perquè vull i prou. Així que aquesta és la meva carta a la meva guardiana dels flocs de neu:

1. Poder fer un split. Aquest és un dels propòsits que espero prendre'm seriosament, perquè no requereix tant de mi, però em faria moltíssima il·lusió.

2. Tornem-hi?... Venga va. PARTICIPAR EN EL NANOWRIMO 2023.

3. Escriure regularment al blog (anem a no posar-nos pressió i no dir com de regularment. Com si és una vegada al mes)

4. Poder posar límits en tots els meus espais i relacions. Quins tipus de límits, però? Vull poder escoltar-me i reconèixer si em ve de gust el que està passant o no. Vull poder ser honesta i no maquillar les meves paraules. Vull poder posar el límit i assumir que si l'altra persona no el vol respectar, no haig de canviar-ho. Vull deixar de sacrificar les meves necessitats per les d'algú altre, per molt que me l'estimi.

5. Llegir (mínim) 12 llibres. Crec que el número 12 m'ha donat sort aquests últims anys, ja que no ha sigut massa ni massa poc exigent, i estic feliç de poder dir que gairebé el vaig duplicar l'any passat. Però si l'augmento em fa por estressar-me.

6. Fer exercici regularment, en el qual incloc ballar. No deixar de ballar.

7. Trobar eines per fer front als moments d'angoixa.

8. Deixar de demanar disculpes per coses innecessàries 

És la primera entrada de l'any, i tot i que escarida i no gaire lírica, és el tret de sortida que necessito per tornar a començar.

Amb afecte,

Maraya