Argiles i gelats

Un altre conte del curs de l'Ateneu en el qual faig una exageració de moments de l'institut. 

"La campana del pati va ressonar per tota l’aula marcant l’hora de l’esbarjo i, per tant, el final de l’examen. L’Albert encara guardava els llibres i llibretes a la motxilla quan l’Aina se li va acostar.

– La pregunta 3 m’ha costat bastant, i la 6? Buff, allò era impossible, dubto ni que ho hagi dit a classe. S’ha passat, tio –mirava cap a la porta insistentment, per on marxava la resta de la classe –. Avui vas caminant a casa? Va, dóna’t pressa.

– Ja vaig, espera. No vull deixar-me res.

– Però si els deures són per la setmana que ve, no tenim res –l’Albert va continuar mirant l’agenda sense fer-li cas, i davant d’això, ella va tamborinejar els dits sobre la seva taula –. I a tu? Com t’ha anat? Segur que treus un 10, ets super llest. A caste has tret un 9,1 oi? Quina enveja.

Ell va acabar de guardar-ho tot i va seguir-la, amb el ritme accelerat que ella portava, cap a fora, amb la resta de companys i companyes.

– M’ha anat bé, però crec que he fallat alguna. De fet la pregunta 6 sortia al llibre però suposo que no tothom ho ha llegit. Era un d’aquells apartats de “Si vols saber-ne més...”

–Però això és injust! Ningú s’ho mira!

A fora hi havia les amigues de l’Aina, qui va anar directament a parlar amb elles.

– Ties, oi que la pregunta 6 no l’havia explicada a classe? Hauríem de dir-li que no la contés!

Les altres van unir-se a les seves protestes, molt animosament. 

– I tu, Albert? Ens ajudes? Per cert, gràcies per deixar-me copiar la primera, m’has salvat. Espero treure un 4… així em queda aprovada – va dir una.

– Igual. La meva mare m’ha dit que si no suspenc més de tres assignatures, em regala la play –va intervenir una altra.

– Que fort! Quina passada! – va exclamar l’Aina –. Es que l’Albert es sabia la resposta, perquè clar, és tan llest..

– Tant de bo tenir tant de coco com tu, em deixes una mica d’intel·ligència?

I totes van riure. L’Albert va ajustar-se la motxilla i va mirar-se els peus.

– Com vulgueu, si li dieu a la profe, jo no diré res. Tampoc m’ha anat tant bé l’examen, segur que no trec tan bona nota. I de res per això de la primera pregunta, no em costa res.

Es van acomiadar, i l’Aina i l’Albert van enfilar-se pel camí cap a casa. Durant el camí gairebé no van dir-se res, ja que l’Aina estava amb el mòbil tota l’estona. Li anava ensenyant vídeos i missatges a l’Albert mentre deia “Mira que fort el que m’ha dit!” o “No és la cosa més graciosa que has vist mai?” i l’Albert responia amb monosíl·labs. Excepte quan li va preguntar per l’examen:

– Però escolta, una cosa, la resposta de la 6 quina era? Perquè de veritat que no en tenia ni idea.

– Bé, no n’estic segur del tot en realitat, segurament està malament, però jo he respos que algunes argiles es posaven als gelats o al menjar per augmentar el volum.

– Carai tu, que fort.

Es van separar poc després i l’Albert va entrar a casa seva, va pujar les escales corrents, i va entrar al menjador, on hi havia la seva mare i el seu germà gran, en Toni, estudiant a la sala.

– Hola! M’han donat l’examen de castellà, i avui he fet el de Naturals –va exclamar mentre regirava la seva motxilla cercant el full de l’examen.

– Ah, molt bé, molt bé – va mormolar la mare sense deixar de tallar pastanagues –. Si vols berenar, el Toni ha tret cereals.  Però no el molestis, que té un examen d’universitat demà.

Quan va trobar el full li va atansar a la seva mare. Ella va donar-li un cop d’ull per sobre l’espatlla mentre posava les pastanagues a la paella.

–Ostres! Un 9,1! Felicitats! Per cert, avui soparem estofat de pastanagues i patates. T’ho hauràs de menjar tot, eh?

– I l’examen d’avui a tothom li ha anat molt malament, però a mi no! –mentre parlava, anava fent saltets – I sóc dels únics que ha sabut respondre la última pregunta, que era molt difícil, perquè només sortia en un apartat del llibre de “Saber-ne més..”

–Saber què?

–Saber-ne més. I les notes del trimestre ens les donen la setmana que ve, i crec que treure tot excel·lents!

–Molt bé, fill. Estic molt orgullosa. Que pots desparar taula? El Toni s’ha deixat el got i el plat perquè havia d’estudiar de seguida.

La mare va seguir cuinant les verduretes, i l’Albert, havent deixat anar tot, va desinflar-se com un globus. Va anar a desparar taula, arrossegant els peus i amb les espatlles arronsades, i quan va passar pel costat del seu germà, aquest, va fer:

– Shhhhhh, que estic estudiant."