el sol de les terrasses de barcelona

M'havia oblidat d'aquelles parts de Barcelona que m'havien fet enamorar-me d'ella. M'havia oblidat com d'agradable se sent el sol a la pell després de dinar, amb un cafetó entre les mans, mentre tu fas la migdiada. És un d'aquests moments més íntims amb mi mateixa, una pausa suspesa en el temps, on la tranquilitat n'és protagonista. Me n'havia oblidat que l'olor de la història de la ciutat m'inspirava l'ànima; me n'havia oblidat de el perfum dels boscos secs de la Mediterrània. I he descobert que puc trobar un lloc còmode, com el que m'he construït allà, en la Barcelona de sempre. Vull viure l'experiència de viurea la ciutat i refugiar-se al terrat els dies assolellats de primavera, mentre algun veí anònim explora el seu talent a la guitarra, o posa música ambient en aquells idiomes que no coneixes però d'alguna manera encaixen perfectament amb el sol torran-te la pell.

Parèntesis.

Gaudint del sol de l'hivern calurós! Bon Nadal,

Maraya