Vinc a parlar de les resolucions de Cap d'Any, les quals en la meva persona ni són de Cap d'Any ni són cada any. No tinc molt clar quins eren els meus objectius per aquest 2022 (sobreviure, probablement, a l'hivern que em va agafar trista i sola), més que un en concret: llegir més de 12 llibres, un per cada mes. A més a més, tinc els propòsits del 2021 escrits en una entrada en aquest blog, així que els valoraré per poder decidir, de cara a un futur, si vull o si té sentit continuar marcant alguna cosa així.
Primer de tot: 2021. Por aquel entonces estava acabant el doble grau i la veritat és que el traspàs entre tenir la titulació i començar el màster va ser d'allò més discreta, i no va ser fins al cap de gairebé un any que em vaig adonar que "hòstia! he acabat la(les) carrera(s)". No sé pensar en mi com a geòloga o ambientòloga, però suposo que els sis anys de patiment i aquest papelito que diuen que ho soc haurien de valdre en l'actual marc social (on és igual si ets o et sents competent mentre tingui el full firmat pel rei que diu que tinc una carrera). En tot cas, en el context del 2021, aquests eren els meus objectius:
- Llegir més. Recordo pensar que no volia arriscar-me a decidir un nombre de llibres perquè em generava moltíssima frustració saber que en algun moment llegia a totes hores i llavors em veia incapaç de dedicar-hi temps. Recordo que tenia 10 llibres marcats a goodreads, però que evitava mirar la pàgina amb totes les meves forces per tal de no veure el fracàs. I llavors va arribar Noruega, i la soledat, i la meva companya de pis que llegia tot i tant com jo havia fet en el passat, i em feia sentir lleugerament més miserable. Però de fet va ser gràcies a ella (i a un punt de tossudesa i competitivitat) que vaig rearrancar amb la lectura, i em vaig plantar al 2021 amb 8 de 10 llibres llegits, que per mi ja va ser tota una fita. Volia arribar als deu, però vaig tenir covid i un miserable nadal, així que no em sentia prou amb energia per forçar-me a recuperar l'hàbit. Però en tot cas va ser una bona manera de reprendre l'ànim i la il·lusió, i al 2022 em vaig dir a mi mateixa que podria llegir 12 llibres, un per cada mes.
N'he llegit 23. I siguen.
I potser per algú que és com jo era quan tenia 15 anys, 23 llibres no és res excepcional, però per mi és enorme. He descobert que la pressió que em poso a mi mateixa sobre el que llegeixo, o el que hauria de llegir, fa que encara llegeixi menys, i si accepto que l'objectiu al final és llegir, sense que importi el què, ho gaudeixo infinitament més. I gràcies a això he trobat una comunitat que no esperava, i em sento millor amb mi mateixa, i no dubto a llençar-me en les novel·les que es consideren quelcom poc seriós si al final em ressonen les històries. Crec que aquest objectiu (diguem-li, bianual) és la fita de la qual estic més orgullosa.
- Escriure. Bé, al 2021 vaig escriure al NaNoWriMo, fita de la qual també estic superorgullosa. Aquest any, malauradament, he decidit no participar-hi. Però per altra banda (i gràcies a una empenta que no esperava) la segona part de l'objectiu, donar-li vidilla al blog, s'ha complert ara. Així que altre cop, diria que es tracta d'un propòsit bianual.
-Cafè: Vaig marcar-me com a objectiu deixar el cafè, però només puc resoldre que estava tenint un episodi temporal de deliri, i que el cafè em fa feliç, i que m'és igual. Aquesta meta està cancel·lada, enterrada i pobre del qual em qüestioni aquesta decisió.
-Booksup: FET. Simplement, havia de recollir el material a un lloc concret i portar-lo a un altre. Aquest objectiu era fàcil, però és una d'aquelles coses que tens darrere la ment i que et generen angoixa perquè saps que ho has de fer i no trobes el moment o les energies per fer-ho. PERÒ LO HICE. No vaig trigar dos anys, per sort.
-Pintar: aquí he fracassat estrepitosament. Bé, depèn de com ho miris: si és pintar per pintar, sí, he pintat. Però el detall de pintar alguna cosa una vegada al mes, nei nei.
-Estudis: Sincerament, no recordo com me'n vaig ensortir, però tinc dues carreres així que suposo que alguna cosa vaig fer bé.
Veient això el que em ve al cap és que, per una banda, veure com he evolucionat respecte a objectius concretats cert temps enllà realment ajuda a aterrar els canvis que fem. Segurament, si no hagués escrit enlloc que volia escriure i llegir més, o que volia deixar el cafè (ha! mai!), tot i que ho valoraria com a fet en si, no m'hauria adonat del canvi abismal amb tanta evidència. Els propòsits escrits em transporten d'alguna manera a com estava en aquell febrer del 2021, i més enllà dels objectius, m'ajuden a veure com és de diferent el meu escenari ara, com de diferent em sento ara, tot el que he après, i com he crescut. Crec que marcar-se objectius com a excusa de prendre's un moment per veure aquest canvi, aquest creixement (cap a bé o malament), fa que pugui relativitzar les coses i apreciar encara més que me n'he sortit. Per altra banda, em ve al cap que certs objectius no poden ser valorats només anualment. Clarament, si comptem només el 2021, no hagués pogut sentir que aquests objectius tenien gens de sentit. I és per això que crec que en lloc d'aturar-me en l'any, haig de donar-me temps per assolir-ho. Passen massa coses en un any per esperar que sempre tindré les mateixes forces per enfrontar-me a les mateixes coses. Així que els objectius que em marqui d'aquí en endavant (que segurament penjaré per aquí) seran de durada indefinida amb revisió.
Segurament això no és massa important per a ningú, però sincerament, és el meu blog i faig el que vull, així bon vent i barca nova!
Petons, Maraya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada