Regala'm un t'estimo com els d'abans
tímid, sentit,
natural i voluntari,
espontani,
perquè quelcom t'ha fet voler-ho dir
assaborint la dolça paraula en la teva boca.
Regala'm un petó com els d'abans
indecís, sentit,
maldestre i valent,
pautat?
com quan desitges que arribi l'hora d'acomiadar-se per poder-nos tocar.
Regala'm una mirada com les d'abans,
enigmàtica, buscada
interpretable i intensa,
alegre,
com si veure'm et mogués per dins,
et fes sentir escalfor a les galtes, com a mi.
No, no m'ho regalis.
La gràcia d'un regal,
de veritat,
és que sigui lliure,
aquest poema,
petició,
talla les ales a la llibertat.
I llavors,
¿quan deixa de ser perquè
t'ho he dit,
o perquè tu
vols?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada