I quan torni parlaré de tu

 Quan torni, no sabré no parlar de tu. I de tu, i tu. I de nosaltres, i del que hem estat construint en aquest racó del món. De les lluites que compartim i la xarxa que hem creat. No sabré parlar de qui sóc sense esmentar el que he viscut; quan torni, seré una persona tant diferent que em fa por perdre'm. Estic orgullosa de les coses que he descobert, de com em miro els meus dies, de l'espai que em dono i com he aconseguit refer-me. Estic orgullosa d'haver posat el temps i els esforços on els he posat, i on els he deixat de posar. Estic satisfeta havent prioritzat aquestes coses sense haver traït el que pensava. Estic contenta de cuidar-me, a través de vincles, menjar i balls. 

I quan torni no sabré de què parlar-los, perquè sento que en aquest meset i mig he viscut tota una vida. Se m'ha fet eternament llarg (i he gaudit aquesta dilatació del temps) i ara m'angoixo al pensar en el que em queda. I que m'hauré d'enfrontar a haver de posar paraules a totes aquests màgics instants que he viscut en la distància, mentre el que voldria seria quedar-me. També hi ha un de gelosia, en el que vull que aquestes imatges es quedin amb mi, i potser no compartir-les, com si fossin un regal personal que saps que no tindrà el mateix valor pels altres. Ni tant sols crec que pugui formular-ho de manera que les persones amb qui no he contactat ho puguin entendre. És una d'aquelles coses que s'entenen sense paraules; potser el meu somriure al parlar de tu, i de tu i tu, i de nosaltres i el que hem construït ja els serà suficient per copsar una ínfima part del que significa per mi.

Però sé que acabaré parlant de tu. I de tu, i tu. I de nosaltres i el que estem construint, perquè forma part de la meva identitat, no com quan tenia la porta tancada perquè volia aferrar-me a aquella persona que era a casa, sense saber que també patia. I al obrir-la, he deixat que la llum, la neu i el riure, i l'estima, el carinyo, i la sorpresa, entrin. 

Parlaré de tu, i de tu i tu, i de nosaltres i el que estem construint, i en parlaré ben alt perquè ja no sé ser sense vosaltres, i perquè materialitzar-ho en paraules farà que us quedeu amb mi aquest Nadal menys fred.

Us estimo, Maraya