Això serà un popurri dels diferents esborranys que s'han anat perdent pel meu blog, els quals ara que estic intentant mantenir constància amb el blog (si us plau, lector, knock on wood), volia fer públics, tot i ser pedaços esquinçats d'una persona que ja no sóc en alguns fragments, i despertar la nostàlgia en d'altres.
El millor exemple és aquest primer fragment, parlant de Winterkeep (llibre del qual espero poder parlar-ne de veritat en una altra ocasió), el qual curiosiament retrobo ara, que estic llegint Seasparrow, nova entrega de la meva estimadíssima Kristin Cashore, i que em trobo en circumstàncies similars a les de llavors: incapaç de mantenir un ritme de lectura que se'n pugui dir digne xD.
24/02/2021 títol de l'esborrany: Winterkeep i
El 19 de gener va publicar-se la esperada (per mi i la Núria) quarta entrega de la saga de "Seven Kingdoms" (o hauria de dir "nations"?), sota una portada d'impossibles tons atzur i una promesa en forma de títol: Winterkeep.
L'avarícia i poca paciència a l'hora d'esperar per una traducció, més el desig de llegir aquesta aventura a través de les paraules inèdites de l'autora, Kristin Cashore, han provocat que viatgés pels comptats de Torla, el continent que engloba Winterkeep, en anglès, amb totes les dificultats i satisfaccions que ha comportat. Però aquí venim a parlar de lo jugoso, de la història.
Vaig voler llegir aquesta novel·la sense saber gairebé res de l'argument, assegurant-me no fer-me expectatives, i així ser impossible de decebre. Tanmateix, dubto que aquest relat, que desprèn sentiment per totes les seves paraules, que denota una cuida de tots els detalls, i desperta l'afecte del lector, pogués decebre'm d'alguna manera.
Per tant, si ets com jo, i no vols saber res de res de la sinopsis del llibre, et recomano que et saltes X paràgrafs.
Comentari Maraya ara: els esmentats paràgrafs mai van ser escrits així que no hi ha absolutament cap risc de "spoilers".
08/03/2021 sense títol
Descubrir que nunca habrá alguien que sea única y exclusivamente suficiente para mí me ha tranquilizado. No hay una persona que pueda darme toda aquella energía y vida que necesito, todas aquellas alegrías y logros, sino que necesito el conjunto. No habrá una persona que me "llene", con la que no necesite nada más, porque siempre voy a necesitar cosas intangibles, experiencias, anhelos, que precisan un origen distinto, cuya naturaleza es este origen distinto, y que si fueran brindados por aquella única persona, carecerían de su más importante característica.
Yo soy suficiente, pero preciso de otras, múltiples, experiencias con otras, múltiples personas. El apoyo de una sola persona puede ser immenso y aún así insuficiente, pues todas las piezas completan la imagen.
Por eso en lugar de esperar más apoyo de alguien, lo cual
Comentari Maraya ara: la frase es va quedar suspesa a mitges i no tinc ni idea del que pretenia dir.
28/11/2021 títol esborrany: Noviembre
Si muero, quiero morir en Noviembre. En esa breve ventana en el tiempo dónde el otoño y el invierno se encuentran, dónde las hojas anaranjadas y crujientes decoran las calles, y la nieve es un sueño que a veces se hace realidad. Si muero quiero morir en el mes de las brujas, de la luna, de las noches largas.
Comentari Maraya ara: no tinc ni idea de perquè vaig escriure això, però novembre és un dels meus mesos preferits
18/06/2022 20:10 sense títol
Demà marxaré cap al pol Nord. Al mig de l'estiu de Catalunya, he decidit anar-me al lloc més fred on m'hi podia quedar una setmana.
La veritat és que per un moment he pensat que potser no hi anava; i de fet, encara no les tinc totes. L'aerolínia està fent vaga, i m'han cancel·lat ja dos vols, però ara mateix, mentre escric a l'aeroport, m'han ajornat el vol 45 minuts. I a saber si acaba sortint.
En tot cas, és quelcom curiós i màgic anar al pol Nord, i més, a l'estiu, quan la principal atracció és la neu, les llums del nord, i l'eterna nit. I me'n vaig quan no hi ha nit, i quan la neu s'està fonent a dolls.
Comentari Maraya ara: anar al pol nord a l'estiu és extremadament estrany, però encara ho és més anar-hi i veure tot el complejo ahí montado. Una experiència curiosa i que em va deixar amb una sensació estranya.
Ahir algú em va dir que se'm veu bé, i el curiós és que malgrat hi ha moltes coses que estan passant he descobert una fortalesa en mi que feia temps que no la sentia. Crec que és una cosa temporal, fruit que aquests dos dies he estat de bon humor, però a vegades m'agrada fer veure que la autoestima que estic tenint i el carinyo que em proporciono a mi mateixa seran permanents i no es veuran afectats pel que passi aquest desembre. He trobat un espai en el que estic còmoda i la qüestió rau en si aquest es troba en mi ara mateix, i me'l podré endur a casa, o si és a Noruega, i vull allargar viure aquí.
En tot cas. Aquests dies sóc experta en no pensar i no estar sola, així que serà un dilema pel meu jo del futur. Ara mateix penso celebrar el que estic vivint, sentint i ballant.
con cariño, Maraya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada