Al final el cafè sempre hi era, i això la posava dels nervis.
Feia tres anys que s'havia proposat deixar de prendre aquell beuratge seductor que l'atreia cada matí, tarda i nit. Era conscient que l'esgotament que sentia havia "no existit" en algun punt de la seva vida i que aquest venia provocat per l'abús del cafè. Tanmateix, quan la flaira de torrat arribava als seus narius, totes les seves conviccions desapareixien, i tot i no recordar haver encès la maquina, ja tenia un cafè a les mans.
Taller d'escriptura - Ateneu Sant Cugat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada