Les nits d'estiu de calor, xafogor, pantalons curts i nits clares i fàcils per una ciutat propera i alhora estranya, màgica i alhora rebutjada, insalubre.
L'he tornat a veure a través de la lletra del Zafón i he reviscut els vespres a l'ateneu a una Barcelona a les fosques amb gust càlid de màgia i misticisme i nostàlgia i l'ego de sentir-se especial, diferent.
Trobo a faltar l'estiu dels concerts al seu carrer i sopars en racons amagats, les columnes de pluja amb basalts de peixos grisos i les paraules lliscant per entre els meus dits com l'oli o la bona mel en cullera. Dolça, lubricant i tendre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada