El
tatuatge del cau em supura
em supura ràbia, ferides, odi
em supura tristesa i melancolia,
d'una sensació, un any,
que cada cop tinc més clar que no tornarà,
d'un sentiment perdut,
mort, assassinat.
El tatuatge del cau em pesa
al clatell, a l'esquena
decisions que no vull prendre
consciència que agraeixo
però que em porta pena,
frustració, impotència.
El tatuatge del cau és una cicatriu que no cura.
I dubto
que arribi a
curar.
Ple confinament 29/04/2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada